Back Idioma picto AN Pyhtisc spræc ANG Idioma pictu AST Пиктски език Bulgarian Pikteg Breton Piktština Czech Пикт чĕлхи CV Picteg Welsh Piktisk (sprog) Danish Πικτική γλώσσα Greek
| Tipus | llengua morta, llengua sense desxifrar, llengua i llengua històrica  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 0 (2023 ) |
| Autòcton de | Pictes |
| Estat | Regne d'Escòcia |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees cèltic llengües cèltiques insulars | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | ogàmic |
| Codis | |
| ISO 639-3 | xpi |
| Glottolog | pict1238 |
| IETF | xpi |
El picte és una de les llengües celtes de classificació més controvertida. Idioma parlat a Escòcia i extingit abans del segle x, es coneix sobretot per topònims i inferències. Els noms de llocs semblaven similars als de la Gàl·lia, per la qual cosa se'l va introduir en la família cèltica, però altres estudiosos apunten que es tractava d'una llengua germànica o fins i tot d'origen no indoeuropeu. Alguns dels prefixos més freqüents en toponímia picta són pit- i aber-, si bé aquest darrer té també ascendència bretona, fet que va complicar encara més la filiació de les inscripcions sobre roca que es conserven.